АЛФАВИТ (ALFABET) (2025)

Sembla que la història de l’alfabet parteix d’uns orígens pràctics (facilitats mnemotècniques), després passa a ser una norma pedagògica i literària i, finalment, és adoptat en el context religiós i literari de l’Europa medieval, convertint-se d’aquesta manera en el reflex d’una conveniència cultural i religiosa. Allò que havia anat canviant i fluctuant al llarg de milers d’anys finalment és estabilitzat pel poder i convertit en convenció, norma i, per tant, en dispositiu.